Jo veig aquesta escorça de llegenda... |
I tu, què hi veus?
0.0/
Un unicornio atraviesa desde la corteza la pantalla, la mirada hasta tus ojos...
0.0/A
Mirar para ver, sembrar para recoger...
"...Entreu si us plau, lector. Passada la foscor,
la mitja lluna imanta el crani d'un prestatge.
I bruixes de fanals, i clics d'interruptor.
A l'esquelet dels llavis, l'esquellot del llenguatge."
(Joan Brossa: La casa encantada)
Jo hi veig un cavaller a punt de pujar al seu cavall
ResponderEliminarBuenas tardes
ResponderEliminarAquí, tras esas bamabalinas imaginarias, miraré y me sorprenderé de todo.
Un abrazo kijotesco.
veo la tristeza derritiéndose*
ResponderEliminarJo veig un preciós cavall blanc a l'esquerra de la imatge,
ResponderEliminarguardonat amb un collar de llorer i disposat a empendre
un passeig llarg i ple de sorpreses.
Sort.
Veig una papallona al centre. Ses ales s'incrusten a l'escorça. El seu cos "mira" com sortir-ne. Al costat, un home de suro puja a cavall i una dona amb mocador al cap se n'acomiada...
ResponderEliminarÉs un somni de la papallona!!!
¿Y el cocodrilo?
ResponderEliminarAnimales...muchos animales superpuestos, y claramente el cabalo blanco que ve María Dolors...
ResponderEliminarBesos!
Veo gente viéndose a si misma en el uni-verso de sus interiores.
ResponderEliminar